companyia de dansa eN movimeNt
Notícia de premsa:
capgros.com
Els sabres volen en una festa de Sant Simó massiva
La família Robafaves demostra el seu poder de convocatòria i atreu centenars de persones
V. B.
Els mataronins que es van acostar diumenge al migdia a Sant Simó a comprar el tradicional sabre es van endur una bona sorpresa: el dolç s’havia esgotat a la majoria de parades. El motiu va ser la gran quantitat de gent que va assistir el cap de setmana passat a la festa. “Sens dubte, ha estat una de les edicions amb més participació”, ha explicat Julià Alsaga, un dels organitzadors. “Els paradistes segurament van fer les previsions habituals, però van fer curt i diumenge al migdia ja no quedaven sabres”, ha confirmat Alsaga. Un dels principals motius de l’elevada assistència va ser la presència de la família Robafaves, convidada a l’edició d’enguany. “Són els gegants de la ciutat i atreuen molta canalla”, apunta Alsaga.Un altre dels punts àlgids de la festa es va viure dissabte a la tarda a la cercavila, amb sortida i arribada a l’ermita i que va transcorre pel barri de l’Havana. La celebració eucarística va omplir l’ermita a vessar, fins al punt que molts assistents van veure-la de peu. La principal novetat d’aquesta edició, l’espectacle de dansa de la companyia En Moviment, també va reunir força gent, tot i que no va ser tant massiu. “Diumenge a quarts de set feia força fresca i va costar atreure més gent”. Tanmateix, la bona climatologia va acompanyar durant tot el cap de setmana, tot i l’amenaça de pluja de dissabte al matí, i també va ajudar molt que la diada de Sant Simó caigués en diumenge. Una conjunció de fets que va permetre que la festa de Sant Simó d’enguany fos, segons afirma Alsaga, “espatarrant”.
El primer espectacle: PÈTALS DE VIDA
un espectacle de dansa per a tota la família.
un espectacle que ens parla de la vida; tot té un principi i una fi. Tota flor, neix, creix i mor; tota persona, neix creix i mor. A partir d’aquesta evidència afrontem un projecte que ens parla de la vida comparada amb una flor, més concretament, amb una rosa.
un espectacle que comença a partir d’un moviment únic, un sol cos, la llavor del que serà, una flor, una persona, una vida. A poc a poc, la tija creix, neixen els primers brots, i així, els primers passos, i d’aquella llavor en sorgeixen quatre pètals, quatre persones que esdevindran éssers únics i a la vegada comuns a un mateix origen.La tija es perlloga en poncella, un munt de portes i camins s’obren al seu davant, creixen espines al voltant de la tija, conseqüència directa de l’aprenentatge de la vida, a vegades cal defensar-se, el creixement és constant, el temps no para, cal prendre decisions, obrir i tancar portes, escollir; la flor ja tota formada, finalment floreix. Els pètals llueixen amb magnificència i arriben a ser quatre personalitats ja desenvolupades, quatre pètals que caminen per la vida, que prenen decisions, que se submergeixen en l’estrès del dia a dia, que fan el seu camí i sense poder aturar el temps, sense poder evitar-ho, la rosa perd força, els records cada cop són més part del present, les portes es van tancant, el moviment es deteriora, els pètals cauen sense energia, la flor agonitza lentament al compàs del temps. |
|
|
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
